Reciclable, flexible, ampliable i removible
Són moltes les maneres d’industrialitzar la construcció; tantes com maneres de vincular la fàbrica amb l’obra: diversos elements de formigó armat prefabricat, estructures modulars, ceràmica i altres materials aparellats en bastidors prefabricats, fusta tractada com a objecte d’indusrialització, la prefabricació integral, etc… La construcció modular permet el treball en taller, assegura la precisió en la posada en obra, garantitza el compliment de terminis d’execució relativament curts i es pot construir amb criteris de sostenibilitat.
La industrialització, entre altres coses, persegueix l’abaratament de costos i donar solucions amb el menor impacte mediambiental mitjançant el reciclatge de materials i la seua reutilització.
Anem a fixar-nos en tres exemples de reutilització de contrnidors de transport, tres obres d’escala i tipologia diferents, projectades i realitzades en 2013:
1. Terminal de creuers del port de Sevilla (2013). Arquitectura Hombre de piedra i Buró 4, amb la col·laboració de Tercera piel arquitectura y Construcciones Cabello. Fotografíes de Jesús Granada. Veure vídeo.
Els contenidors de transport marítim, d’alta capacitat o hight cube, es disposen en paral·lel, alternant-los amb contenidors estàndard que queden connectats a ells mitjançant obertures en la xapa lateral que no comprometen l’estabilitat de l’estructura de cada mòdul.
Aquesta disposició genera dobles altures, que afavoreixen l’estratificació de l’aire calent i la il·luminació cenital amb lucernaris que miren al nord per tal d’evitar el recalfament, una mesura que es complementa amb l’efecte de la ventilació natural creuada i amb la utilització de pintura blanca a l’exterior, que permet reduir per reflexió fins en un 90% les càrregues tèrmiques produïdes per la radiació solar.
2. Estació del nord de Barneveld. Netherlands (2013). Arquitectura, NL Architects. Fotografíes, Marcel Van Der Burg. Podem trobar un article complet amb fotografies i plànols a Archinect.
Construïda amb contenidors de transport, s’ha desenvolupat una estructura temporal a l’estació d’autobús, dissenyada per millorar l’experiència d’espera. Treballant al costat de Koen van Velsen (el supervisor nacional de l’arquitectura ferroviària ) ProRail ( l’organització responsable de la xarxa ferroviària holandesa ) han iniciat una campanya titulada ‘ wachten prettig ‘, (espera agradable), un programa que intenta fer el temps d’espera més còmode i menys estressant per als viatgers.
Tres contenidors units longitudinalment i suspesos en l’aire formen un sostre. Un conté les instal·lacions, l’altre un magatzem i el tercer s’obri a la part inferior per a crear un espai de doble alçada, una zona d’espera, tancada, però totalment transparent.
El quart contenidor es gira a una posició vertical i fa una torre amb un rellotge i un penell. La torre, de 12 metres d’altura, està coronada per un sostre de vidre i té un lavabo en la cota zero.
3. Vida nómada: Refugi muntat a partir d’un contenidor de transport. Arquitectura Studio arte. Podem llegir tot un article sobre el refugi i veure els plànols, per cortesia dels autors, en designboom .
Un dels primers prototips que ha realitzat Studio arte es troba a l’Algarve, Portugal. Un únic mòdul contenidor estàndard s’ha transformat en un refugi d’escapadapintat en color taronja per complementar l’exuberant vegetació dels voltants.
“Vida Nòmada” és un refugi funcional, mòbil , sostenible i econòmic que pot ser transformat mitjançant l’addició de diversos elements arquitectònics, mecànics i d’enginyeria .
L’estructura compta amb una àmplia terrassa que corre al llarg de tot el front de l’habitatge, ampliant l’espai estret cap a fora i obrint així l’interior cap a l’exterior a través de grans portes corredisses de vidre. El refugi inclou sala d’estar, menjador i bany; respon a les normes de construcció locals del lloc.
A