Conferència: “Modernisme més enllà de l’arquitectura”
Toyo Ito ens ha sorprés sempre i continúa sorprenent-nos per la genialitat de la seua obra, per la bonhomia de la seua personalitat i pel compromís de la seua actitud. Mirant el seu aspecte modest i senzill i sentitnt-lo parlar, no adivinaries estar davant de l’arquitecte més genial i innovador del segle XXI (premi Pritzquer 2013). Però el que volem destacar és el seu compromís no sols amb la societat i les persones amb problemes sinó amb el coneixement i els avanços tecnològics per posar-los al servei de la humanitat, no per a dominar i doblegar la naturalesa, sinó per a obrir-nos a ella i harmonitzar la nostra existència amb ella.
Aquesta conferència, que va impartir a Caixa Forum de Barcelona, fa tres mesos, mostra molt bé el posicionament de Toyo Ito en el món de l’arquitectura. Comença explicant l’impacte que li va causar la tragèdia humana ocasionada pel terratrèmol i el tsunami que va assolar la costa oest del Japó l’11 de setembre de 2011. Mostrant una diapositiva on es veu ell mateix contemplant el desastre, afirma: “aquest va ser el punt de partida de la meua reflexió i vaig pensar què és el que podria fer un arquitecte davant d’aquesta situació” (parla amb japonés perquè ell mateix diu que no parla bé l’anglés). Això és el que ens interesa: l’arquitecte i la seua reflexió sobre el seu paper i el del seu ofici en el món actual. Així és com apareix el concepte de Home-for-all.
En la segona part de la conferència, mostra dues de les seues obres: la mediateca en Sendal (Japó) i la Metropolitan Opera House de Tichung (Taiwan), on s’apliquen el avanços més punters de la tecnologia i dels coneixements arquitectònics per aconseguir la integració de la naturalesa i les persones. En aquesta última obra l’estructura abandona el mur per entrar en l’espai interior, es concentra, s’agrupa i es separa formant conductes verticals on es concentra tota l’estructura i la naturalesa (aigua i llum). S’habita dins de l’estructura. Com diu Rafael De la Hoz “es com clavar-se dins d’un pilar o d’una corda. Habitar allò que, en principi, és mass, allò que no s’habita. És un espai únic i incomparable.
La conferència es complementa amb una entrevista que també val la pena
A